dijous, 7 de juny del 2012

Conill amb bitxo picant

Després de massa dies sense publicar, us convidem a fer una recepta de les nostres. Es la del "Conill amb bitxo picant" que està a la carta. Hem pogut convèncer la Carmina i ens l'ha cedit. Aquí va:

Recepta per a 4 persones:
-1 conill tallat a quarts, marca “Conill criat a Catalunya”
- sal, oli, 2 bitxos 1 fulla de llorer
-herbes de Provença:
-1 cap d'all,
-1 ceba a mitges llunes,
-4 tomàquets madurs
-1 got de vi blanc
-1 de conyac
-2 gots brou
-picada d'ametlles, avellanes, alls, julivert, pebre negre i una mica d’oli.

Posarem oli a la caçola i li tirarem el conill salpebrat per enrrossir-lo. Li afegirem elsb alls, les herbes de Provença i el bitxo i li donarem un parell de voltes. A continuació li posarem una fulla de llorer, la ceba tallada a mitges llunes i els tomàquets mal tallats.

Un cop estan tots aquests ingredients integrats els uns amb els altres, li afegirem el got de vi blanc, el de conyac, la picada i els dos gots de brou. Remenarem i deixarem que es cogui tot, a foc lent i amb la cassola tapada.

*Com podeu veure, indiquem que el conill es de marca “conill criat a Catalunya” perque son de molta qualitat i del nostre país.

*Les Herbes de Provença contenen: farigola, mejorana, orenga, romaní, alfàbrega,
perifollo, estragó, llorer, sajolida i espígol.

Per si s'ha de convèncer algú perque el tasti li direm que la incorporació del bitxo el fa un plat molt interessant, doncs la suavitat de la carn de conill lliga perfectament amb aquest condiment fent-lo un plat llaminer que fa salivar. La salseta ens regalima per la boca caldejant-la paulativament per l’acció de les herbes i el bitxo. Us asseguro que es per sucar-hi pa!

A que us hem convençut?


Imatges: ·El Racó

dilluns, 21 de maig del 2012

Ja som a "Vins de Catalunya"!



Hem trigat a posar-vos aquests post però es que estavem pendents de saber una cosa: ja formem part de l'Associació Vins de Catalunya que fomenta els establiments que mimen un producte tan nostrat com el vi de la nostra terra. Teniem clar que el Racó havia de ser-hi com així ha estat.

Poca cosa us podem explicar perque preferim convidar-vos que us entretingueu per la web http://www.vinsdecatalunya.cat/ . Per començar us deixem amb la pàgina on hi figura el nostre establiment.

I com ells diuen: Salut i vi!

diumenge, 15 d’abril del 2012

El bacallà, un peix sempre present.


Rebuscant per la cuina tradicional catalana, trobem moltes receptes de bacallà que omplien els plats dels nostres avis en dies de Quaresma i Setmana Santa, en els que era d'obligat compliment canviar la carn pel peix. I de l'obligació es va passar a la devoció.

Cada comarca ha adaptat l'elaboració d'aquest peix als costums culinaris propis de la seva zona ja que, donada la seva versatilitat, les possibilitats de cuinar-lo son molt àmplies. No és estrany, doncs, que alguns noms de receptes facin referència a la seva procedència geogràfica: bacallà a la tortosina, a la tarragonina, a l'estil de Lleida... Són cèlebres, entre d'altres, el bacallà a la llauna, el bacallà amb samfaina o el bacallà a la crema de mel, una herència de l'antiguitat romana. Així mateix, tambe es pot cuinar acompanyat de les nostres salses clàssiques: allioli, romesco, salsa marinera, etc. 

Si en altres èpoques es preparava, doncs, el bacallà en dies determinats i establerts per la tradició cristiana, actualment ens agrada degustar-lo qualsevol dia de l'any. El seu sabor, una mica auster però ple de matisos, s'adiu molt amb el nostre caràcter.

El bacallà és un plat d'ahir i de sempre que s'ha convertit en un plat d'avui, que pot menjar-se cada dia, en qualsevol època i ocasió i així, durant tot l'any es poden elaborar receptes de bacallà que s'adaptin a tots els gustos, a totes les estacions, amb receptes que van de les més tradicionals a les més innovadores.

La foto és del plat que cuinem a "El Racó", un senzill "bacallà fresc a la brasa amb verduretes" que, com sempre passa amb el bon producte, no li calen més arranjaments ni escarafalls per fer-ne un plat exquisit.

Com va dir Josep Pla,

"El bacallà compleix amb la seva obligació fins i tot després d'haver estat convertit en mercaderia ressecada, fibrosa i momificada. El bacallà és susceptible de ressucitar, cosa que no sol pas ésser gaire corrent ni donar-se amb excessiva freqüència"[1]




[1] Josep Pla – "El que hem menjat" –– Pàg. 321 - Ed. Destino 1980

Informació extreta de:
Santi Santamaria - "La nostra cuina: el bacallà" - Pàg. 5 - Edicions 62 - 2005


Imatge de "El Racó"






dimarts, 3 d’abril del 2012

Cargols amb cansalada i botifarra negra


Des de la Primavera fins a la Tardor es temps de cargols.

Aquet molusc terrestre va entrar a formar part de la alimentació dels humans des de temps arcaics quan, un avantpassat, va descobrir que a l’interior d’aquelles closques s’hi allotjaven uns sers vius. Ajudat per una gana inexplicable, es va atrevir a provar, per primera vegada, un cargol.

A Roma aquest gasteròpode gaudia de gran prestigi gastronòmic i van ser els romans els primers criadors, un d’ells, Fulvius Hirpinus, va ser referenciat per Plini el Vell,  a les seves cròniques.

Leonardo da Vinci, al “Codex Romanoff”, fa un recull de les seves anotacions  culinàries, experimentades quan va estar, del 1481 al 1499,  al servei de Ludovico Sforza, governador de Milà. Dels cargols en diu:

”golpeareis con un martillo sobre cada uno de los caracoles: los fragmentos de las conchas rotas se pegarán a la miel y así podréis desprender el caracol (...) con más limpieza, antes de bañarlo con vuestros dedos en la salsa de ajo con mantequilla y flores de perejil.
Más si no hay forma de convencer a un caracol muerto de que salga de su concha a menos que se haga uso del martillo, entonces recelo de que éste sea un plato adecuado para príncipes o princesas de sensibilidad. Me imagino (...) que ha de haber una forma más ordenada de comer este plato y he de dedicarme a buscarla.”[1]

Josep Lladonosa, en el seu llibre de “Cuina Catalana” explica el que se’n diu “enganyar” als cargols perque surtin de la closca, allò que tot un geni com Leonardo no va lograr:

“Si ya hace varios días que están cogidos del campo y sometidos a ayuno, los podéis lavar en diferentes aguas varias veces (agua fria); si los conservamos unos instantes ya con la última agua, recubiertos, comenzarán a salir de los cascarones. Entonces los pondremos al lado del fuego a fin de que el agua se vaya calentando muy lentamente. Cuando ésta haya cogido una cierta temperatura, el caracol, deseando entrar dentro del cascarón, no podrá, ya que en el interior encontrará una temperatura muy elevada. Entonces daremos más fuerza al fuego, hasta hacer arrancar el hervor al agua; a continuacion los escurrimos y los pasamos por agua fría. Así ya los tendremos a punto para cocerlos con alguna salsa o guisado. De esta manera el caracol se podrá extraer facilmente.”

A partir d’aqui entra en acció “El Racó”. La foto és del plat de cargols que podeu degustar: “Cargols amb cansalada i botifarra negra”. Enganyats o adormits, la cuina catalana gaudeix d’un gran nombre de receptes amb aquest ingredient com a protagonista, però per alguna cosa serà que els del Racó tenen una fama extraordinària. Els heu tastat? Ens ho voleu explicar?

Que vagi de gust!

 Imatge de "El Racó"


[1] Shelag y Jonathan Routh – “Notas de cocina de Leonardo da Vinci” – Ed. Temas de Hoy – 2000

diumenge, 4 de març del 2012

Garrinet de Burgos



Doncs ja no cal anar a Burgos per menjar aquest exquisit plat, al Racó us el servim amb tots els seus sucs, les patatones i el seu indescriptible sabor que, junt amb aquella textura que se't desfà a la boca, fa que tot plegat sigui irresistible.
 
L'animaló, d'altíssima qualitat, ha de tenir 15 o 20 dies, la seva alimentació només ha d’haver estat d'alletament matern i el pes ha d’oscil·lar entre els 3 i els 5 kilos; és llavors quan reuneix les condicions òptimes (i angelicals) per oferir-lo al forn, on s'anirà fent a poc a poc. La mare només ha d'haver menjat gra de qualitat, que no pinso industrial, patata bullida i verdura.
Per acabar permeteu-me que us dongui un consell: deixeu que el Marc us digui amb quin vi heu d’acompanyar aquest suculent plat. 

I ja està, tasteu-lo i ja sereu vosaltres els que hi posareu els matisos perque a mi ja se m’ha fet la boca aigua. Salut!

Imatge del Racó - mercecrespi@gmail.com





diumenge, 19 de febrer del 2012

Carnestoltes i Dijous llarder


En aquests dies estem vivint el Carnestoltes que comença tres dies abans del dimecres de Cendra, dia en que acaba. El dijous anterior, és el dijous llarder o dijous gras, dia en que es típic consumir la botifarra d'ou o la Coca de Llardons, de la qual ja en varem parlar fa uns dies. Aquesta festa gira en torn al Carnestoltes que comporta discursos satírics, balls, comparses i, en definitiva, una permissivitat per aquests dies que acaba, com no podia ser d'una altre manera, amb el judici i mort del rei Carnestoltes i l'"enterrament de la sardina", el proper dimecres de Cendra, per tornar a l'ordre i la normalitat.
Fa un munt d'anys la disbauxa d'aquests dies estava condicionada per l'ordre establert i per una autoritat que exercia el seu poder. Com exemple d'això, avui us deixaré amb unes ordenances municipals que, entre d'altres coses diuen:

Art.17: "...queda prohibido el uso (...) de vestiduras que tiendan a ridiculizar a toda clase de instituciones o autoridades.
A tenor de lo consignado en el párrafo anterior se prohibe el disfraz de mujer en el hombre y el de hombre a la mujer"...

Us ho imagineu què passaria si aquesta autoritat estigués vigent avui dia? no hi hauria cap comparsa que fos permesa i les multes omplirien les arques. Multes...ep! no donguem idees.
 Que passeu una bona setmana de "carnestolendas".

Imatge: http://ampaipse.wordpress.com/2012/02/16/el-dijous-gras-botifarra-menjaras/



dissabte, 4 de febrer del 2012

Saó del Mas Blanch i Jové

Avui El Racó es vesteix de gala per portar-vos les paraules de la Sara Jové.  Ella és enòloga i mestressa del celler Mas Blanc i Jové, situat a la Pobla de Cèrvoles, Lleida, i que, amablement, va accedir a contestar les preguntes que li vam fer per poder portar-vos-les aquí i perquè, quan assaboriu el seu producte al Racó, sapigueu què hi ha darrera de la marca SAÓ. 
El celler es pot visitar cada dissabte al matí de 10.30 a 14 h i on també hi podreu adquirir els seus productes. I ara si, us deixem amb les paraules de la Sara i les fotos que ens va enviar per poder il·lustrar l’entrevista.

*Com definiria l’essència del seu vi? 
Intentem embotellar el paisatge, crear un producte que parli de la terra d’on prové i que tingui personalitat.

*D’on prové la seva passió per aquest producte?
El veig un producte molt d’aquí, i per tant, lligat als meus orígens familiars, als meus padrins que van treballar la terra amb passió i la van convertir en la seva vida. També considero que té un punt artístic, cada ampolla és una petita obra d’art, efímera pel fet de ser destinada a ser consumida i desaparéixer. A més és un producte viu, veus com va canviant... I finalment, és que el vi és vida! Un bon maridatge millora el menjar, la conversa, la nit...

*Del seu celler, quantes ampolles en surten anualment?
Depén de l’any però estem al voltant de les 35.000 ampolles

*Preferiu més qualitat que quantitat?
Nosaltres creiem en cuidar tots els detalls per poder marcar una gran diferència a nivell qualitatiu. No tendria sentit aquest projecte si no elaboréssim el millor vi que pot sortir d’aquestes vinyes i del nostre celler.

*Què significa Josep Guinovart per aquest celler?
Josep Guinovart va ser per nosaltres un amic molt proper i també una font d’inspiració en tots els sentits que, a més, ens va aproximar al món de l’art. Personalment, després de la seva mort m’he adonat que el Guino ha estat l’únic amic que fins ara he tingut de 80 anys i m’entristeix no haver compartit més temps amb ell.  Crec que era una gran  persona, original, valenta, amb una ment revolucionària i amb la que es podia parlar d’una forma oberta.
En Guino, com el conexien els seus amics, ens va deixar un llegat impresionant que reposa al nostre celler: varis quadres que va dedicar al món del vi i també la seva última gran obra ‘IN VINO VERITAS’, un impressionant quadre de 11 m de llargada que il·lumina la sala de tasts i que va crear especialment per aquest espai.

*Què és la Vinya dels Artistes?
La vinya dels artistes va començar com un pensament del Guinovart sobre un terreny abans ple d’ametllers que vam fer nostre i li vam donar forma. La vinya dels artistes és un espai obert al vent perquè aquest hi parli a través d’un orgue de camp, un lloc lliure perquè algú que tingui alguna cosa a dir s’ho faci una mica seu marcant-ho amb el seu llenguatge. Una àgora de l’expressió artística en fusió amb la terra. La vinya dels artistes també vol ser un homenatge a qui una vegada s’ho va imaginar, el Guino, i és a ell, li va correspondre l’any 0, el del començament.
L’any 1 va ser l’any Carles Santos que va omplir la vinya de música de pianos i va deixar la seva ‘Sargantaneta’ navegant a sobre d’una alzinera com a testimoni del seu pas per aquí.
I aquest any 2 serà l’any Esteve Casanoves que segur que ens sorprendrà amb alguna nova escultura que continuarà fent crèixer la Vinya dels Artistes.

*S’hi fan exposicions? O n’heu pensat fer-ne?
A la Vinya dels Artistes s’hi exposen permanentment les escultures ‘L’orgue de Camp’ i ‘la Sargantaneta’ i a partir del juny, la nova que l’Esteve Casanoves dediqui a la terra i al vi. No obstant, al celler hem organitzat vàries activitats artístiques: lectura de poesia amb música a sota als estels una nit d’estiu, boleros cantats a capel·la barrejats amb poesia eròtica i dança contemporània a la sala de bótes, concursos de pintura infantil, etc. A més, sempre estem oberts a cedir l’espai per noves propostes artístiques que ens vagin arribant...

*La marca “Saó” ampara quatre productes: Blanc, Rosat, Abrivat i Expressiu, podria explicar-nos una característica de cadascun d’ells?
El Saó Blanc, és un Macabeu, fermentat i criat en bóta nova de roure francès. I se li fa el bâtonnage cada 15 dies. És un vi complex, atípic, sorprenent i molt llarg. Se n’elaboren només unes 3.500 ampolles
El Saó Rosat és un cupatge de Garnatxa negra i Syrah, molt llaminer i seductor i la primera anyada va ser la 2010.
El Saó Abrivat és un cupatge de Garnatxa negra, Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre i Merlot i té 12 mesos de criança en bóta de roure francès i americà. És un vi molt rodó, llaminer, molt seductor.
El Saó Expressiu és un cupatge de Garnatxa negra (bàsicament) amb Cabernet Sauvignon i una mica d’Ull de Llebre. És pura elegància, un vi que reflexa la pedra seca i rodona, profund, especiat, avellutat, una autèntica meravella.

*Per acabar, sabem que darrera de cada ampolla hi ha el que se’n diu un “maridatge poètic”,  ens en diu un?
“Sents que cada cop ets més tu, millores amb el temps, com el bon vi”.

"Orge de Camp" - Josep Guinovart
"La Sarganteneta" - Carles Santos








Vista del mural "In Vino Veritas" de Josep Guinovart

Imatges cedides pel celler Mas Blanch i Jové.